DINÀMICA LA LLANA QUE ENS UNEIX

Ens retrobem a l’aula després de l’estiu. Expliquem el conte TOTS JUNTS, que conta que cada un/a som únics i diferents, però a la vegada ens transmet la importància d’unir aquestes particularitats individuals per aconseguir coses tots/es junts/es. 

A partir d’aquí, fem una dinàmica de cohesió, a la que he posat el nom de LA LLANA QUE ENS UNEIX, per tal de trencar el gel dels primers dies i, a l’hora, saber una mica més de cada un/a.

Asseguts/des en rotllana, l’Andrea comença a parlar tenint a la mà un cabdell de llana. Diu algo que pensa és especial en ella i, o que sap fer. A continuació agafa el principi del capdell, i li passa aquest al/la següent company o companya. Expressa allò que pensa la/el fa especial, i agafant el tros de fil, passa el cabdell al/la següent. Així fins que tots i totes han compartit amb el grup el que pensen és especial i particular de cada un/a.

Aquest ha estat el resultat:

ANDREA: ayudo a mamá 

OLIVIA: hacer manualidades

MARTÍN MURIEL: recojo las cosas cuando me lo dice mi mamá

MARTÍN ROIG: ayudar a mi mami

DANIEL: cantar

JORDI TORRES: que ahora hago las feinetas bien

MARÍA: ayudar

NOA: hacer baile

ANNA: nadar súper bé

OLGA: jugar con mis muñecos

BRUNO: me gusta hacer carreras de natación

HUGO: nadar bien

ÁNGELA: ayudar a mi mamá a recoger

CHIARA: darle a comer a mi perro

ÁLVARO: ayudar a todo el mundo

JORDI EGEA: cantar

LEO: bailar

JOAN: ayudar

EMMA: ballar

MARC: ayudar para que no se hagan daño

ACHRAF: compartir

GAIA: ir a gimnasia

En acabar, ens adonem que cada infant ha dit el que pensava. Per tant, cada infant té una particularitat, però acabem units per un fil de llana que ens uneix i que ens demostra que tots/es junts/es som un gran equip i podem aconseguir moltes coses. Aquesta és la reflexió a la que ens porta aquesta dinàmica.