PROJECTE: EL CEL

Aquest és un moment important: parlar del nostre futur projecte d'aula. Arribar a aprendre, estudiar, investigar envers alló que ens agradaria saber, o aprofundir si és que ja sabem coses. I aquesta ha de ser una decisió de cada un/a i de tots/es. 

El projecte forma part de la nostra vida d'aula i ha de ser un reflexe dels interessos de cada infant. No penseu que és feina fàcil! Arribar a que en aquestes edats tots/es entenguin què és realment un projecte, què significa i quins objectius té, no és del tot fàcil, però es tracta de posar-nos al capet dels infants, que ells/es també entenguin a la mestra i que entre uns/es i altres fem un cocktail perfecte per arribar a un acord del que volem. Sempre tenint en compte el moment maduratiu de cada nen i nena i que totes les aportacions són vàlides.

Primer hi ha que entendre què és un projecte. Per arribar a aquest punt, dediquem un temps de conversa, de posada en comú de diferents punts de vista. Una vegada tenim aquesta feina feta, arribem a la primera feineta "SECRETA".

A una fitxa individual han de dibuixar quin és el projecte que voldrien treballar, què és el que no saben i els hi agradaria saber. Quan fem una feina "secreta", la consigna és pensar cada un/a el que realment vol, no copiar el que fa el/la company/a. Encara que moltes vegades és inevitable que això passi. Per altra banda, hi ha qui s'ho pren al peu de la lletra i pren la seva pròpia decisió sense copiar ni dir res a ningú.

Ja tenim el resultat d'aquesta primera feina. Al dossier de feinetes podreu veure el tema proposat pel vostre fill/a. I de la mateixa manera que ha estat un treball individual, ara toca entendra que les idees individuals hi ha que compartir-les amb el grup classe per arribar a un consens.

És això el que fem a una segona sessió, compartir els resultats. Cada nen i nena ha expressat mostrant el seu dibuix, el tema que li agradaria "investigar" (penso que aquesta és la paraula que més entenen) respecta al que és un projecte d'aula.

I què ha passat? Com és d'esperar hi ha hagut decisions molt personals i clares, i hi ha hagut moltes repetides. El que fem a continuació es escollir un tema, o agrupar diferents propostes si tenen sentit. Treballar-les totes és imposible.

La decisió final acordada ha estat ajuntar diverses propostes i endinsarnos en el projecte que posem com a títol EL CEL.

QUÈ HI HA AL CEL?

La primera feina del nostre projecte és individual, i ens serveix per avaluar els coneixements previs. Es tracta de que cada infant dibuixi el que pensa que hi ha al cel. Ho fem amb llapis i després aquarel·les.

A una següent sessió, posem a les taules de cada equip els dibuixos individuals fets a la sessió anterior envers el que cada un/a pensa que hi ha al cel. Comparteixen el resultat en equip, és a dir, cada nen i nena explica a la resta de membres del seu equip el que ha dibuixat. 

Després fan una feina en equip. Consisteix en parlar i arribar en consens a la decisió del que hi ha al cel. La idea és que decideixin, de tots els dibuixos individuals dels membres de l'equip, què hi ha realment al cel, i descartin allò que a lo millor algú ha dibuixat i no forma part del cel.

Posem ordre a les idees dels equips en una feina individual que treballem conjuntament.

El següent pas es fer un dibuix conjunt a la pissarra digital que es convertirà en el nostre logo del projecte. Els elements més importants d'aquest dibuix que forman part del cel són els que estudiarem i desenvoluparem en el nostre projecte. 

A una altre sessió, treballem una feineta individual seguint l'ESTRUCTURA PARAULA-DIBUIX, de tal manera que retallen les paraules i les aferren a cada dibuix corresponent del nostre logo del projecte.  La podeu veure al dossier.                                

ELS COLORS DE L'ARC DE SANT MARTÍ

Ja comencem a aprofundir en els diferents temes que ens interessen treballar. El primer és l'arc de Sant Martí. Fem una feina de coneixements previs. En parelles/trios cooperatius utilitzant llapis/rotuladors de colors, han de destriar i posar al mig de la taula els colors que pensen té l'arc de Sant Martí. Han de parlar i posar-se d'acord, part imprescindible del Treball Cooperatiu.

                                               

Compartim el resultat posant a la PDI les fotos de cada equip.

Una vegada decidits els colors, i compartida aquesta decisió amb la resta del grup classe, cada membre de la parella o trio deixa constància de la seva decisió compartida fent un dibuix de l'Arc de Sant Martí amb els colors que han considerat. Ho fan seguint l'ESTRUCTURA DEL PINZELL AL MIG (adaptació del LLAPIS AL MIG). Consisteix en parlar, consensuar les decisions i després cada infant fa la seva feina en relació als acords presos.

En acabar, cada parella/trio exposa el resultat de la seva feina.

 

Com veiem hi ha resultats molt variats. Per tant, a una altra sessió, toca descobrir quins són realment els colors de l'arc de Sant Martí. 

Es troben a la taula una muntanya de colors diferents. Entre ells els  colors de l'arc de Sant Martí. Primer fem l'ESTRUCTURA PARADA DE 3 MINUTS. Consisteix en posar un temporitzador de 3 minuts a la PDI perquè siguin conscients del temps, i abans de que acabi, han de destriar els colors que pensen que no té l'arc de Sant Martí. Es tracta de fer una feina d'equip. Parlar tots/es i decidir conjuntament.

Comparem el resultat de cada equip. Ens trobem que l'equip dels eriçons pensa que el daurat si forma part dels colors de l'arc de Sant Martí. Acceptant totes les opinions fem una altra parada de 3', per tal de posar els colors per ordre. Tornem a treballar en equip.

El que ens queda és descobrir definitivament quins són els colors de l'arc de Sant Martí. Ho fem investigant per internet a la PDI. I comparem el resultat de la feina dels equips per confirmar si està bé o no. El que passa, per exemple, és que els eriçons s'adonen que el daurat no forma part de l'arc de Sant Martí.

Una vegada tenim clars quins són els colors correctes, fem una altra feina individual per afiançar el que hem après fent un arc de Sant Martí amb papers de colors. També la teniu al dossier de feinetes del projecte.

EL COR MISSATGER ENS FA REFLEXIONAR

Aquesta vegada el COR MISSATGER ens ha sorprès molt... Ens ha deixat una imatge una mica estranya i no entenem molt bé perquè. Com sempre, ve acompanyat d'una carta, però primer hi ha que demanar als infants què pensen que pot ser la imatge. Fan hipòtesis...

MARTÍN M.: la tierra.
OLIVIA: es un mundo hecho con plastilina de algunos colores. Porque a veces el sol hace que sean de otros colores.

QUINS COLORS?
OLIVIA: marrón, gris, azul y amarillo.

QUÈ ÉS AIXÒ DE COLOR BLAU?
PETIT GRUP: agua.

I AIXÒ MARRÒ?
MARTÍN M: rocas.
ANDREA: los núvols son grises. 
MARC: está a punto de llover.

ASSENYALANT UN ALTRE DIBUIX. QUÈ ÉS?
PETIT GRUP: una mano.

SEMBLA QUE AQUESTA MÀ S'ESTÀ GRATANT. A QUI DEU ESTAR GRATANT?
CHIARA: al planeta.
OLGA: a las nubes.

PERQUÈ?
OLGA: le pica.
OLIVIA: algún malvado ha puesto una poción para que le pique.
MARTÍN M.: creo que es por el viento que hay un tornado y una tormenta súper fuerte.
BRUNO: las nubes cuando llueve más hacen muchos rayos.
LEO: cuando llueve más hace un rayo muy fuerte y explota y después sale un rayo más grande y explota.
MARTÍN ROIG: yo creía que era un mosquito que era muy pequeño.
ANDREA: a lo mejor es electricidad.

I CÓM QUE ELECTRICITAT?
ANDREA: la electricidad son los rayos cuando son muy fuertes.
BRUNO: alguna vez he visto un palo con algo negro y he visto una pequeña electricidad.
MARTÍN M.: a lo mejor es una tormenta eléctrica.

ALGUNA IDEA MÉS DE PERQUÈ SURT AQUEST NÚVOL GRIS?
NOA: a lo mejor quiere que llueva.
ANDREA: porque ha llovido, hay unos rayos muy fuertes y por eso se rasca.
BRUNO: a lo mejor las nubes le estaban molestando (a la tierra).

PERQUÈ PENSES AIXÒ?
BRUNO: perquè volien.

Després d'aquesta pluja d'idees, llegim la carta del cor missatger i descobrim que ens fa una pregunta repta en relació a la imatge que ens ha deixat: PERQUÈ SÓN DE COLORS ELS NÚVOLS?

A partir d'aqui comencem a investigar un altre element del nostre cel: els núvols. Davant aquesta pregunta, plantegem una feina individual. Per fer-la, primer decidim sentir música relaxant, estar en silenci per inspirar-nos i pensar individualment perquè els núvols tenen diferents colors. Quan ho saben, van venint perquè pugui enregristrar la seva idea. I això és el que pensen alguns/es dels nens i les nenes de la classe dels arcoíris en relació a la pregunta plantejada:

OLIVIA: porque el sol hace que sea de colores.
ACHRAF: he visto que un día son blancos porque si sale el sol se convierten blancos.
JOAN: porque son mágicos.
ANDREA: había un planeta y caen gotas de colorines als núvols.
GAIA: porque se hacen solos.
LEO: porque llueve tanto que se ponen de colorines.
JORDI E.: porque va a llover y se ponen negros.
NOA: porque llueve y a veces sale el sol.
BRUNO: porque a lo mejor hay unos que llueven, y otros que son de viento.
MARC: algunos días cambian las nubes porque puede llover, otros hacer sol.
ÁLVARO: porque cambian. 
ANNA: un unicornio ha hecho con su cuerno que las nubes se vuelvan de colores. 
MARTÍN M.: porque algunas veces llueve y otras no.
EMMA: porque algunos días son diferentes. Porque cuando es un poco de noche los núvols se ponen rojos y naranjas y amarillos todos juntos.
JORDI T.: a veces son de diferentes colores porque hace diferentes días. A veces llueve y a veces hace buen tiempo.
OLGA: porque si llueve sale el arcoíris y le da los colores a las nubes.
HUGO: porque son diferentes.

A continuació, amb l'ajuda de l'adult, copien a la seva feineta el que han expressat. Teniu la feina del vostre fill/a al dossier.

Per acabar, compartim amb el grup les idees de tots i totes i posem en comú les conclusions de tots els infants fent un núvol de paraules. Les paraules que són més grans són aquelles que més es repeteixen entre les aportacions del infants.  

                       

Un exemple clar de que en el nostre procès d'ensenyament-aprenentatge gairabé tot parteix dels interessos des infants, és que a una altra conversa mantinguda en relació als diferents colors dels núvols i a la imatge portada pel COR MISSATGER, sorgeix la preocupació de que els núvols són grisos o negres pel foc. Així neix un gran interès pels incendis i les causes que el provoquen. I això no ho puc deixar passar per alt! Per tant, ens endinsem en aquest tema.

És imposible apropar-vos totes les nostres converses, però aqui en teniu una altra molt significativa en relació a l'anterior:

PERQUÈ LA TERRA S'ESTÀ ESPATLLANT? 
OLIVIA: porque fuman.

QUI FUMA?
LEO: la gente.

JORDI E.: porque hay incendios por el fuego porque hace mucho humo.

D'ON SURT AQUEST FOC?
JORDI E.: de las casas cuando están quemadas.
MARTÍN R.: si tocan el fuego con la mano un niño se queda sin brazo.
ANDREA: nuestra tierra se destroza porque había una tormenta súper grande y mucho viento y se destrozaba.

ON MÉS HI HA INCENDIS?
OLGA: en la calle.
MARC: por todos los planetas.
MARTÍN M.: hay fuego en plutón.
BRUNO: los incendios también queman a los animales.
ANCREA: cuando hay un rayo con electricidad hace humo.

TORNO A INSISTIR...ON MÉS POT HAVER UN INCENDI?
NOA: en los árboles.
OLGA: en las plantas.
ÁLVARO: los troncos.
ANNA: se puede quemar la tierra. 

PERQUÈ HI HA INCENDIS?
LEO: porque en la carretera pasan tantos coches que hacen tanto humo que pueden hacer un incendio 
gigante.
ANDREA: porque por la noche cae un rayo y hace mucho humo.

QUÈ PODEM FER PERQUÈ NO HI HAGIN INCENDIS?
ANDREA: decirles a nuestros papás y mamás que no hagan incendis.

CÓM EL FAN?
OLIVIA: fumando.
LEO: que no hagan barbacoas porque tienen fuego y se puede quemar con una chispita de fuego.
MARTÍN M.: que los barcos se pueden quemar porque llevan chimeneas.

Està clar que hi ha que posar ordre a totes aquestes inquietuds. Aprofundim en aquest tema per aprendre més i per tal que tampoc tinguin idees equivocades. 

El nostre projecte ens ha portat fins al CEL, a tot allò que hi podem trobar i a tot allò que hi trobem i no hauria de ser. Endinsats en el tema, i DAVANT LA PREGUNTA REPTE "perquè els núvols tenen diferents colors?", arribem a la idea del fum que canvia de color el cel i, en conseqüència, a la preocupació pels incendis forestals.

I un bon dia, el nostre COR MISSATGER ens fa un regal importantíssim: CONSCIÈNCIA!!!

Arribem a la classe i ens la trobem plena de fems tirats per tot. Quin desastre, què ha passat? 

Recollim tots els fems i aprofitem per fer un treball de reciclatge.

Una vegada han recollit tot, revisem que cada cosa estigui al seu fem corresponent.

Descobrim que qui ha "embrujar" la classe ha estat el COR MISSATGER. Conscient de que ens interessa el tema dels incendis forestals, ens deixa una carta explicant que s'ha trobat tots els fems pel bosc, el camp... i ens els porta per fer-nos conscients i demanar-nos que fem conscients als/les altres de la importància de tirar cada fem al seu contenidor, mai al bosc (ni al camp, ni a la platja, ni al carrer...), i és que PODEM PROVOCAR UN INCENDI!!!

PERQUÈ EL COR MISSATGER ENS HA DEIXAT TANTA BRUTOR A LA CLASSE?

OLIVIA: porque si no se nos iba a quemar el país.

PETIT GRUP la corregeixen i li diuen noo es la tierra!

QUÈ VOL? 
ANDREA: recollir-lo.
OLGA: reciclarlo.

QUÈ VOL DIR RECICLARLO?
EMMA: que lo tiremos a la basura.

A QUALSEVOL?
OLIVIA: el plástico al amarillo, el azul...

I PERQUÈ HO HA PORTAT AQUÍ? QUÈ ENS VOL ENSENYAR?
BRUNO: se puede quemar el bosque.
OLGA: que no hay que tirar cosas en el suelo.
MARC: la calle y los coches.
EMMA: se pueden cremar las cobayas.
ANDREA: y qué son las cobayas?
L'EMMA li explica.

SEGUIM AMB LA CONVERSA...
MARTÍN ROIG: las personas.
JOAN: las puertas de las casas.
NOA: los coles y los aviones y todo el planeta.
ANDREA: entonces quieres decir la tierra.
ÁLVARO: la tierra y el planeta y los troncos.
GAIA: y si se hace un incendio se puede tirar agua.
LEO: también llamamos a los bomberos y que tire agua con la manguera.

I QUÈ HEM DE FER PERQUÈ AIXÒ NO PASSI?
MARTÍN M.: para que no se ponga fuego no tenemos que tirar basura.

PERÒ ON NO LA TENIM QUE TIRAR? 
MARTÍN M.: en la calle y en el mar porque si no se la comen los peces.
OLIVIA: en la playa.
ACHRAF: en el bosque.
ANNA: en la carretera.
NOA: ni en los árboles.
JOAN: en la sabana.
LEO: qué es la sabana?
ANDREA: un sitio muy lejano que no hay agua y que hay siempre sol y hace mucho calor y por eso la gente se puede morir.
JORDI E.: y que es muy aburrido!

JOAN, LI POTS EXPLICAR AL LEO QUE ÉS LA SABANA?
JOAN: un sitio que hay muchos animales. Y en la selva no se puede tirar basura.
BRUNO: en la selva hay animales y se pueden quemar.
LEO: y los animales se podrían morir.
OLGA: no se puede tirar donde no es su sitio.

Parlariem de moltes coses interessant, però hem de seguir centrant-nos en el nostre tema.

D'aquesta idea neix la necessitat d'apropar a tots/es aquesta preocupació i, per tant, la idea de la nostra exposició per la Setmana de la Llengua. El missatge el tenim clar: NO VOLEM FOC A EIVISSA!

Les seves conseqüències per la natura és responsabilitat de tothom, però, en som conscients?

Els infants de la classe dels Arcoíris tenen molt a dir i sobre tot molt que ENSENYAR.

QUÈ US SEMBLA SI MOSTREM ALS ALTRES LA IMPORTÀNCIA DE NO CREMAR? QUÈ PENSEU QUE PODEM FER EN LA NOSTRA EXPOSICIÓ?
ANDREA: enseñar las nostres feinetes.

I QUINES SÓN LES NOSTRES FEINETES?
OLIVIA: podemos dibujar algo y enseñarles lo que pasa si tiras basura.
OLGA: hacerlo en pequeño.

HACER EN PEQUEÑO EL QUÈ?
OLGA: las cosas que nosotros trabajamos.

I QUINA COSA SERIA LA QUE HAURIEM DE FER EN PETIT?
OLGA: pues que no tiremos la basura al suelo.

QUÈ MÉS HEM DE MOSTRAR A LA NOSTRA EXPOSICIÓ?
ANDREA: que no tenemos que tirar la basura al suelo en los boscos, i montar al lado de la puerta el bosque y la basura para que sepan que no tenemos que tirar la basura al suelo.
NOA: podemos dibujar un fuego y la basura para que todo el mundo lo sepa que no se tira la basura en los bosques ni en la escuela ni en ningún sitio, porque si no se puede quemar todo y entonces tenemos que llamar a los bomberos y que apaguen el fuego.

QUÈ MÉS POT SORTIR EN LA NOSTRA EXPOSICIÓ?
LEO: los planetas y la tierra y una carretera con coches y poner basura y un incendio porque hay basura por el bosque.
ANNA: podemos pintar basura y el fuego.
EMMA: podríamos hacer una casita de madera y las basuras pequeñitas para que los niñ@s tiren si hay basura.
MARTÍN M.: mostrar en pequeño la basura.
JORD E.: podemos dibujar una montaña con basura y con fuego y podemos escribir que no hay que tirar basura.
GAIA: podemos hacer el foc y lo escribimos.
LEO: escribir no tirar basura.
OLIVIA: el sol porque si hace que la basura se queme.

I SI HEM DE CONSTRUIR UN BOSC, QUÈ ÉS EL PRIMER QUE HAUREM DE FER PERQUÈ TOTHOM SÀPIGA QUE ÉS UN BOSC? 
OLGA: el suelo.
NOA: la hierba. 
CHIARA: casas.

PERÒ QUÉ TÉ UN BOSC?
PETIT GRUP: árboles.
ANDREA: se podrían quemar flores.
OLGA: podemos poner personas.

QUINES PERSONES?
OLGA: las que hay por el bosque, por ejemplo unas de una casa.
ÁLVARO: los arbustos.

QUÈ SÓN? 
Àlvaro: donde viven todas las hojas.

Després de tanta recopilació d'informació i d'idees, les organitzem i consensual per decidir el que farreó i el que no i ens posem a treball en la nostra exposició.

Per on podem començar a ser responsables? Treballem pas a pas la nostra exposició en aquest sentit:

1.No tirar fems als boscos, camps, platges... Cada fem al seu contenidor. I així fem amb la "brutor" trobada a la classe.

2.Construïm els arbres des de la mirada dels infants: cada equip cooperatiu fa el seu arbre seleccionant entre diferents materials. Aprofitem l'espai del pati per aquesta tasca. Primer parlen en equip i seleccionen el material que pensen necessitaran i després construeixen. 

A una altre sessió mirem a la pissara digital les fotos de l'arbre que ha creat cada equip per compartir-les amb la resta. Dono l'oportunitat de pensar si és necessari fer alguna modificació o el volen tal qual com el van fer el dia anterior. Per exemple, demano a l'equip dels eriçons si pensen que han de tenir tantes branques de dalt a baix del tronc o no. Decideixen que si les ha de tenir i així es queda! 

Ningú ha volgut fer cap modificació. Tots els equips tenen claríssim que el arbre que van fer és el que s'ha d'exposar. És la seva creació i ells/es manen!!! Així que ens posem "manos a la obra" per començar a construir els nostres arbres.

El primer pas és cobrir el tronc amb paper maché, per tal de donar-li la rugositat pròpia dels arbres. 

Una vegada secs hi ha que pintar-los. DE QUIN COLOR?

OLIVIA: verde.
ANDREA: negro porque con el humo algunas veces se quedan de color negro.
ÁLVARO: gris.
MARTÍN R.: porque el humo deja las cosas grises y el humo es gris.
MARTÍN M.: marrón porque todos los árboles son marrón.

PERÒ QUAN HI HA UN INCENDI QUE ELS ESTÀ CREMANT SÓN MARRONS?
MARTÍN M.: se pone negro o gris.

DECIDIM PINTAR ALGUNS NEGRES I ALTRES MARRONS PERQUÈ NO VOLEM UN BOSC TOT CREMAT. 

3.Cream el foc jugant amb la mescla dels colors vermell, taronja i groc.

DE QUIN COLOR ÉS EL FOC?
BRUNO: naranja y amarillo.
HUGO: rojo.
ÁNGELA I OLIVIA: naranja y rojo.
JORDI T.: verde y amarillo.
ANNA y LEO: naranja y amarillo.

Cerquem a la pissarra imatges de foc per sortir de dubtes. I, per altra banda, els hi mostro un plafó d'un incendi que va haver a Eivissa.

A continuació fem el foc per la nostra exposició.

4.Formem els núvols contaminats pel fum de l'incendi.

5.Fem cendra realitzant un experiment. Podeu veure les fotos més abaix on explico els diferents experiments treballats al nostre projecte.

I pintem un paper de fons de color negre.

6.Treballem la importància de la reutilització donant altre vida a determinats residus. Així treballem la importància de RECICLAR, REUTILITZAR I REDUIR. Amb ampolles de plàstic i diversos materials, cada infant es crea a si mateix/a, ja que vam decidir que hi haurien persones, i que apuestes persones serien ells/es.

7.Amb caixes de cartró construim les cases pageses ajudant-nos d'imatges reals com a model, i reflexionant envers les característiques de les cases eivissenques.

                                                 

                                                 

8.Cream el camió de bombers imprescindible perquè els Arcoiris puguin anar al rescat.

9.Elaborem diferents cartells. Escrivim els missatges importants que els infants pensen que s'han de transmetre.

Us deixo unes imatges de record de la nostra exposició. Penso que ens ha quedat xulíssima, però el més important és que els infants l'han viscut amb molta il·lusió i han après moltes coses. A més, tot el que podeu veure neix dels interessos dels infants i ha estat decidit i creat per ells/es. Per altra banda, és el resultat del CÓM hem treballat aquesta part del nostre PROJECTE EL CEL.

VIATGE AL CEL

Acabada tota la feina de l'exposició, seguim avançant en el nostre projecte. Per resituar-nos simulem un viatge al cel en coet. Posem a la PDI la imatge d'un coet i el so de viatge en coet. Tanquem els ulls i ens imaginem...

ARRIBEM AMB EL COET A L'ESPAI I QUÈ TROBEM EN EL NOSTRE VIATGE? QUÈ VEIEM?    
MARIA: el sol.
ANNA: les estrelles.
ACHRAF: las lunas.
ANDREA: sólo hay una luna.

D'AIXÒ PARLAREM
LEO: también están todos los planetas.

TODOS LOS PLANETAS? VOLS DIR QUE HI HA MÉS D'UN?
LEO: si, y están todos alrededor del sol.

SEGUIM EL NOSTRE VIATGE...
BRUNO: vemos nuestra ciudad, las casas y todo.
OLIVIA: els núvols.
MARTÍN M.: júpiter, saturno lleva lunas. Júpiter tiene más de 60 lunas.
EMMA: estrellas fugaces.
MARTÍN M.: son estrellas que van más rápido que los meteoritos.
ANDREA: meteoritos.
CHIARA: lluvia.
ÁLVARO: vemos abajo del planeta barcos.

Passada la Setmana de la Llengua, i després d'aquest viatge que ens torna a situar en el cel, decidim fer GRUPS D'INVESTIGACIÓ per continuar treballant els temes que ens interessen i que vam concretar en començar el projecte (recordeu el nostre logo del principi del projecte i que ens marca els temes d'interès). Es tracta de fer una feina família-escola.

Per tal que els infants entenguin bé la tasca que han de fer, preparem un document (per les famílies), on poden veure de forma  molt visual en què consisteix la tasca de cada un/a. Tenim una conversa i sembla ser que els hi queda molt clar.

QUÈ VOL DIR GRUPS D'INVESTIGACIÓ?
NOA: que hem d'investigar.

I SI SOTA LA FOTO EQUIP ERIÇONS SURT SOL I ESTELS QUÈ VOL DIR?
ANDREA: que lo ha de investigar los eriçons.

ELS HI QUEDA CLAR QUE CADA EQUIP HAURÀ D'INVESTIGAR NOMÉS ENVERS UN TEMA CONCRET. Mostrem i parlem d'un document que preparem per les famílies per tal que els hi quedi del tot clar el que han de fer a casa.

GRUPS INVESTIGADORS

Com sabeu, cada equip cooperatiu ha fet una súper feina a casa com EQUIPS D'INVESTIGACIÓ. Cada infant realitza a casa una feina individual amb la col·laboració de les famílies, i en relació al tema concret que li ha tocat segons l'equip cooperatiu al que pertany. 

Ja a l'aula, cada membre de l'equip d'investigació comparteix el que ha portat amb la resta de companys/es del seu equip. I amb tot dalt la taula, parlen i consensuen el que dona resposta a la pregunta que els ha  correspost treballar. Una vegada acordat, ho plasmen a un paper seguint l'ESTRUCTURA DEL FULL GIRATORI.

Acabada la feina exposen a la resta del grup classe les seves conclusions i el seu aprenentatge. Per últim, tot el grup classe fa una feina (ja sigui individual o en equips cooperatius), per afiançar els continguts de cada tema exposat pels equips d'investigació.

Aquest és el procediment per cada tema: què és un estel, quins són els planetes, perquè es produeixen llamps i trons, perquè hi ha moltes llunes i el cicle de l'aigua.

Anem un a un...

QUÈ ÉS UN ESTEL?  

El GRUP D'INVESTIGADORS ERIÇONS comparteix en equip la feina feta a casa i després fa una feina conjunta en ESTRUCTURA FULL GIRATORI, resultat de la informació consensuada, tal i com he explicat més adalt. 

Finalment exposen al grup la seva feina donant resposta a la pregunta què és un estel.

Ara toca fer la activitat conjunta de grup-classe. Tornem a aprofitar l'art per tal d'ampliar i/o reforçar els continguts del projecte. En aquesta sessió dedicada als estels, definim que és una estel, i li posem color i forma. Aprofitem tota la feina treballada i exposada per l'equip d'investigació dels eriçons per introduir l'activitat.

Cada infant decideix quin estel vol representar.  Els membres de l'equip dels eriçons es reparteixen a cada un dels altres equips, ja que són els experts en aquest tema que poden ajudar si sorgeixen dubtes o necessitats.

QUINS SÓN ELS PLANETES?

El GRUP D'INVESTIGADORS NÚVOLS comparteix en equip la feina feta a casa i després fa una feina conjunta en ESTRUCTURA FULL GIRATORI, resultat de la informació consensuada. I mireu que guapíssima ha vingut la Chiara amb el seu vestit de planetas!!!

Finalment exposen al grup la seva feina donant resposta a la pregunta quins són els planetes.

Ara toca fer la activitat conjunta de grup-classe. En aquesta sessió dedicada als planetes, ens atrevim amb un MASTER CHEF d'altura. Després de tota la informació presentada per l'equip d'investigació dels núvols, consolidem la resposta a la pregunta quins són els planetes?

Comencem presentant fruita variada.

SERÀ PER FER UNA PAELLA?
GRAN GRUP: NOOO
MARTÍN R.: un batido.
OLIVIA: para hacer una manualidad con la fruita

MOSTREM 5 CARTOLINES BLAVES RODONES. I AIXÒ?
OLGA: una bandeja para ponerlo.

I SI TÉ FORMA RODONA PERQUÈ SERÀ? 
ANDREA: podríamos hacer una luna.
LEO: si, con toda esta fruta podríamos hacer una luna.

DES D'AQUESTA IDEA DE LA LLUNA ENCARRILEM LA CONVERSA CAP AL CEL, SISTEMA SOLAR. I QUÈ PODRIEM FER?
OLGA: podemos hacer un planeta.

AMB TOTA LA FRUITA QUE TENIM PODEM FER NOMÉS UN?
GRAN GRUP: no molts!
BRUNO: hay 50 mil planetas.

SEGUR? MIREM LA FEINA DEL GRUP D'INVESTIGACIÓ. QUANTS PENSES ARA?
BRUNO: hay 8. 

ARRIBEM A LA IDEA DE QUE LA CARTOLINA ÉS EL CEL. I QUÈ HEM DE POSAR?
El sol, estels, lluna... van dient tot el que saben i hem treballat.

I així comencem el nostre MASTER CHEF. I com a bons cuiners ens posem capell de súper chefs! Amb les mans en l'aire i la música de fons de Master Chef,  donem el toc de sortida. A cuinar s'ha dit!

                                         

Els membres de l'equip dels núvols es reparteixen en els altres equips ja que són els experts. Primer parlen en equip i consensuen el que han de posar i com han de fer la seva creació amb fruita.

En acabar la feina, mostrem i compartim el resultat dels equips amb la resta del grup-classe. I ho fem al estilo MASTER CHEF!!! Valorem els "plats" i decidim quin s'apropa més a l'objectiu marcat, és a dir, la representació del cel i els planetes. Però sens dubte, tots/es uns/es cracks!!!

PERQUÈ SIGUI EL MILLOR PLAT QUÈ HA DE TENIR? 
HUGO: el sol.
MARTÍN M.: las lunas.
GAIA: els planetas.
MARC: els núvols.
CHIARA: las estrellas.
BRUNO: estrellas fugaces.
ANNA: la tierra.

I QUINS SÓN ELS ALTRES PLANETES?
OLIVIA: mercurio.
JOAN: venus.

I VAN DIENT TOTS ELS PLANETES. HEM FET UNA BONA AVALUACIÓ FINAL.

A banda de l'objectiu que persegueix aquesta activitat, aprofitem el que implica una alimentació saludable. A través d'una activitat motivadora, introduïm aliments saludables (fruites), i consolidem els continguts ajudant-nos de l'art i de la diversió. 

Também aprofitem per fer un esmorzar saludable.

PERQUÈ ES PRODUEIXEN LLAMPS I TRONS?

El GRUP D'INVESTIGADORS SOL I PLUJA comparteix en equip la feina feta a casa i després fa una feina conjunta en ESTRUCTURA FULL GIRATORI, resultat de la informació consensuada. 

Finalment exposen al grup la seva feina donant resposta a la pregunta perquè hi han llamps i trons. També veiem un video explicatiu a la PDI.

Ara toca fer la activitat conjunta de grup-classe. Aquesta vegada és una feina individual, on cada infant fa un dibuix del que ha après i retalla i aferra llamps. 

Com sempre, els membres de l'equip del sol i la pluja es reparteixen en els altres equips ja que són els experts. 

PERQUÈ HI HA MOLTES LLUNES?

El GRUP D'INVESTIGADORS DE LES FLORS comparteix en equip la feina feta a casa i després fa una feina conjunta en ESTRUCTURA FULL GIRATORI, resultat de la informació consensuada. 

Finalment exposen al grup la seva feina donant resposta a la pregunta relacionada amb las fases de la lluna.

Ara toca fer l'activitat conjunta de grup-classe. Fem una feina individual, però treballant tots/es junts/es a la vegada. El que fem és pintar amb tèmpera les diferents fases de la lluna i escrivim el seu nom. 

Com sempre, els membres de l'equip de les flors es reparteixen en els altres equips ja que són els experts. Primer parlen en equip i consensuen el que han de posar i com ho han de fer.

EL CICLE DE L'AIGUA

El GRUP D'INVESTIGADORS ELS TAURONS comparteix en equip la feina feta a casa i després fa una feina conjunta en ESTRUCTURA FULL GIRATORI, resultat de la informació consensuada. 

Finalment exposen al grup la seva feina donant resposta a perquè hi ha pluja, neu, és a dir, el cicle de l'aigua. 

També reforcem aquest contingut veient un video explicatiu en relació a a aquest procès.

Ara toca fer l'activitat conjunta de grup-classe. Fem una feina individual. Es tracta de retallar i aferrar diferents imatges del procès del cicle de l'aigua seguint la seqüència correcta.

Com sempre, els membres de l'equip dels taurons es reparteixen en els altres equips ja que són els experts.

Anem exposant a la classe tota la feina treballada a casa perquè la puguin consultar i tenir a l'abast.

EXPERIMENTS

Hem portat a terme tres experiments relacionats amb el nostre projecte:

EXPERIMENT 1: ELS COLORS DE L'ARC DE SANT MARTÍ

Amb aquest experiment relacionat amb els colors de l'arc de Sant Martí, descobrim que quan ajuntem alguns colors primaris surten d'altres. Del color vermell i el groc surt el taronja, mesclant el groc i el blau aconseguim el verd, i del blau i el vermell neix el lila.

Com veiem a les imatges, posem 4 gots amb pintura i aigua. Davant posem tres gots més sense res. A continuació posem paper de cuina des dels gots amb pintura fins als que estan buits. I poc a poc anem observant com els papers es van empapant i es va produint la mescla donant lloc als nous colors.

Per acabar, els infants fan una feina individual que treballem tots junts per tal de reforçar continguts de lectoescriptura.

EXPERIMENT 2: CENDRA

Amb la mescla de bicarbonat i aigua amb pintura negra i també taronja amb vermell, per tenir els color de les brases quan cremen, hem aconseguit fer cendra que hem utilizat a la nostra exposició de la Setmana de la Llengua.

Una vegada feta la posem a la nostra exposició.

Per acabar, els infants fan una feina individual que treballem tots junts per tal de reforçar continguts de lectoescriptura.

EXPERIMENT 3: EL CICLE DE L'AIGUA 

Recordem quin és el cicle de l'aigua: l'aigua s'evapora, puja en estat gasós, i quan arriba a dalt es troba que fa més fred. Llavors el vapor/gas es transforma en petites gotes d'aigua i es formen els núvols. Quan es junten moltes gotes, fan uns núvols molt grans, pesats i plou. I si la temperatura és molt alta neva.

Amb aquest experiment poden entrendre d'una forma més visual cóm es fan els núvols, com s'evapora l'aigua i puja cap a dalt.

Primer fico aigua calenta a una ampolla petita i podem observar com es converteix en vapor.

Després obro l'ampolla i es pot veure molt lleugerament vapor que surt formant petits núvols.

A una segona part de l'experiment, fico aigua a un pot de vidre i el tapo amb film transparent. Poso gel a sobre, simbolitzant el cel a on la temperatura és més freda. Així, podem observar les petites gotes que es formen a dalt i que, quan es junten i pesen molt, cau la pluja.

Com hem fet als altres experiments, en acabar, els infants fan una feina individual que treballem tots junts per tal de reforçar continguts de lectoescriptura.

PRODUCTE FINAL: EL CEL DES DE LA MIRADA DELS INFANTS

Per la realització del nostre producte final utilitzem l'art fent un taller de pintura. La idea és que cada infant faci el seu quadre del cel, plasmant tot el que ha après que hi ha al cel. Per començar aquesta sessió ens ajudem de les orientacions d'Hervé Tulet.

Partim del punt i del cercle com a elements representatius de tot el que hem treballat: el sol, la lluna, els estels, els planetes... ja que qualsevol taca o errada es converteixen en alguna cosa útil a cada quadre.

COMENÇEM?

- volem veure un puntet

- i ara... un un poquet més gran!

- preparats? en necessitem un encara més gran!

- i el més gran de tots!!!

- ara... un cercle

- un altre més gran!

- i un altre cercle encara més gran!

- començem a donar colors a.... els planetes!

- en falta cap??

- donç ara és el moment d'afegir punts i cercles

- i posa un cercle dins un altre cercle

- però, què estem dibuixant? 

- encara en falta algun?

- i els punts... què són?

- de quins colors els vols pintar?

- són grans, petits o s'estant apagant

- i el més gran de tots? ja l'has dibuixat?

- ens falta alguna cosa?

I així cada nen i nena fa, seguint unes indicacions, la seva pròpia creació del que ha après que hi podem trobar al cel. Perquè el millor de tot és que no hi ha dos quadres iguals.

Fins aqui el nostre projecte. Tota una aventura!!! Potser sens han quedat coses en el tinter, però el que hem treballat i après ho hem fet a consciència. Qui sap si si el proper curs reprendrem aquest camí, o si sorgiran altres interessos o temes que s'havien posat damunt de la taula. Ara no tenim la resposta...